Sols començar a mirar, ja pot observar la pluralitat cultural que es mou pels carrers de la ciutat. Entre el moviment, en una cantonada diferents persones demanant almoina, sempre n’havia vist, però no en tanta quantitat com aquesta vegada. Persones dormint en caixers automàtics ja tancats per l’hora del dia. Observa la gent, preocupada, caminant ràpid pel carrer, solitaris i pensant, segurament en les seves cabòries; d’altres amb el cap cot mirant detingudament el mòbil, fins al punt de xocar amb les persones que els hi venen de cara. Veu grups de joventut en places bars i terrasses, amb cara de desmotivació vital, i li donen la sensació que estan allà perquè no tenen res millor a fer.
En un portal, sota un balcó amb un cartell que posa “en venda”, una parella jove esta traient caixes i mobles de l’edifici mentre un mosso les va carregant a una camioneta destartalada. Al fons del carrer en un edifici acordonat per la policia, un col·lectiu de gent de la plataforma per la hipoteca crida amb força, mirant al balcó on hi ha una persona gran, reclamant que no la desnonin i la senyora plora de desesperació i emoció al mateix temps.
La ruta continua una bona estona més, i cansat d’observar una societat que, particularment a ell, el violenta decideix asseure’s en un bar a menjar alguna cosa. Mentre espera l’entrapa mira la televisió sense poder-la sentir pel xivarri del bar. És l’hora de les noticies i en un primer moment apareixen titulars de la classe política del País. Les imatges que pot captar no reflexen el que ha pogut veure en una estona pels carrers. Observa com alguns polítics caminen amb un gran somriure pel Parlament, envoltats de mitjans que cerquen la millor imatge d’aquests. En una altre imatge es veu l’hemicicle on tots els governants, amb cara d’avorrits ni escolten a un d’ells que està exposant quelcom que no pot sentir al faristol. Després dels titulars referents a la política, altre cop pot observar imatges desagradables o violentes, aquesta vegada però, d’arreu del món. Finalment apareixen imatges esportives per suavitzar la realitat.
Li arriba l’entrepà a la taula i aparta la mirada de la televisió. Li dona les gràcies al cambrer i, mentre fa la primera mossegada, pensa en tot el que ha pogut observar durant el vespre i li ve al cap la següent pregunta:
L’art contemporani pot/ha de servir per donar noves visions de diversos
aspectes socials o polítics per a canviar-los?
L'art contemporani genera reflexions de molt ampli abast, entre elles arran dels entramats socials i polítics. Un exemple d'accions artístiques que reivindiquen els drets socials i fan una crítica directe als aspectes polítics actuals són el col·lectiu ENMEDIO http://www.enmedio.info/, amb una crítica molt potent, que en moltes ocasions té aquell toc humorístic que li funciona molt, tot i la serietat dels temes que tracten, com són moltes problemàtiques socials actuals que tots coneixem.
ResponderEliminar