Imagina’t, per una estona, que ets en Marcel, un
noi de camp que es trasllada a la ciutat. Al poble la vida era molt
tranquil·la; i, al quedar perplex pel moviment de la ciutat contemporània,
decideix perdre-s’hi, iniciant un recorregut
sense destí.
Surt de l’estudi, del barri de Gràcia
òbviament, i comença a caminar pels carrers i places tot observant, en clau
artística, aquells micro-relats que en aquests esdevenen.
Sols començar a baixar carrer avall, observa
algunes galeries plenes d’objectes artístics ben col·locats, com proposà
l’artista per a la inauguració. Cada obra amb el respectiu preu elevat al peu.
Dins d’una de les galeries, la responsable avorrida pel poc ambient, fa anar un
portàtil a la taula de l’entrada.
Al girar la cantonada fa cap a una de les places
del barri. En ella hi conviuen moltes històries. Entre el munt de gent que hi
passa la tarda hi podem trobar, en un racó, un cantautor desconegut que toca la
guitarra i canta de meravella tot fent crítica social, però en general, ningú
se l’escolta. En un banc aïllat, un grup d’amics improvisen petits gags de
teatre i riuen, sota la mirada desconfiada dels veïns, per la fila que fan. A
la terrassa d’un dels bar, un jove dibuixant que és capaç de captar les petites
realitats de la plaça exitosament i plasmar-les en imatges ràpides de petit
format, prova de vendre-les insitu. A simple vista pot observar que
en general ningú valora el que fa el dibuixant, de la mateixa manera que amb el
cantautor i els amics del teatre. És aleshores quan en Marcel s’asseu en l’únic
banc lliure de la plaça i es pregunta:
Com està valorat l’artista contemporani dins de la
societat?
L'Artista contemporani......avui en dia l'art està fragmentat en tantes branques, que els qui generen art són vistos de manera molt diferent els uns dels altres, perquè en general són de "naturalesa" diferent, si es que així puc permetrem dir-ho.
ResponderEliminarDic això perquè avui en dia hi ha moltes consideracions d'artista. Per exemple, qualsevol dissenyador/a gràfic/a o fins i tot industrial podria ser-ho, (des de les petites empreses, fins a les grans marques) en tant que generen imatges per transmetre un missatge, cerquen la estètica de la forma, etc. Aquesta "tipologia d'artistes" com molts d'altres que no són dissenyadors/es pròpiament, tenen el portàtil com a taller de creació, abandonant pinzells, gúbies, cavallets, serres, teles, fang, etc. i sense haver d'embrutar-se com qui diu, ara utilitzen com a mitja de creació píxels que generen infinitat d'imatges diferents, fixes o en moviment, i de tot tipus.
Vist des d'aquest punt de vista es perd una mica aquell estereotip d'artista bohemi, eixelebrat i brut de treballar al taller amb pintures, fang, guix, etc. que encara perdura en la visió de gran part de la societat.
Al mateix temps però, d'altres artistes generen art des del taller i cerquen respostes a partir del treball directe amb la matèria, ja sigui pictòrica o escultòrica.
D'altres que cerquen la transmissió d'un missatge i la interacció amb la resta de la societat (espectadors) a partir d'accions amb el propi cos.
D'altres que treballen a partir de l'observació i experimentació de la natura, ja com ho feien anys enrere però amb noves visions de referent i de missatge.
D'altres que cerquen en les seves obres una reivindicació política i/o social amb més o menys èxit.
Podríem continuar amb un llarg etc. i podríem citar també artistes que no es dediquen únicament a una de les branques i treballen a partir de diferents maneres de treballar, pensar, transmetre, etc.
És important crec, i amb la visió des de dins del món de l'art, considerar ja les coses, objectes, subjectes, sota la condició d'un entramat infinit de possibilitats totes elles entrellaçades i/o oposades entre si, com ho és la vida en la mateixa contemporaneïtat.
D'aquesta manera i ja com a conclusió considero que l'artista contemporani segueix essent el personatge peculiar que reflexa la societat del seu moment, que cerca preguntes i respostes al mateix temps en els pros i els contres de la mateixa societat. Que va més enllà de les seves pròpies preguntes i respostes, representant-les de manera interdisciplinar i que és tot això el que li dona aquella peculiaritat que la societat en general li atribueix com a raresa o extravagància.
Com està valorat l’artista contemporani dins de la societat?
ResponderEliminarL'artista en el cub blanc, a mi de vegades em sembla una mascara per allunyar-se del món natural que sóm. Aquesta abstracció que només crea teories però que de vegades no li acabo de veure massa repercussió en el nostre dia a dia, en la nostra evolució com a persones senceres, persones com un tot. No només com un cap pensant.
En Marcel del camp m'ha caigut bé per això! :)
He vist la teva instal·lació a la biblioteca de belles arts! M'ha agradat
ResponderEliminar