viernes, 22 de noviembre de 2013

Com està valorat l’artista contemporani dins de la societat?

Imagina’t, per una estona, que ets en Marcel, un noi de camp que es trasllada a la ciutat. Al poble la vida era molt tranquil·la; i, al quedar perplex pel moviment de la ciutat contemporània, decideix perdre-s’hi, iniciant un recorregut sense destí.

 Surt de l’estudi, del barri de Gràcia òbviament, i comença a caminar pels carrers i places tot observant, en clau artística, aquells micro-relats que en aquests esdevenen.

Sols començar a baixar carrer avall, observa algunes galeries plenes d’objectes artístics ben col·locats, com proposà l’artista per a la inauguració. Cada obra amb el respectiu preu elevat al peu. Dins d’una de les galeries, la responsable avorrida pel poc ambient, fa anar un portàtil a la taula de l’entrada.

Al girar la cantonada fa cap a una de les places del barri. En ella hi conviuen moltes històries. Entre el munt de gent que hi passa la tarda hi podem trobar, en un racó, un cantautor desconegut que toca la guitarra i canta de meravella tot fent crítica social, però en general, ningú se l’escolta. En un banc aïllat, un grup d’amics improvisen petits gags de teatre i riuen, sota la mirada desconfiada dels veïns, per la fila que fan. A la terrassa d’un dels bar, un jove dibuixant que és capaç de captar les petites realitats de la plaça exitosament i plasmar-les en imatges ràpides de petit format, prova de vendre-les insitu. A simple vista pot observar que en general ningú valora el que fa el dibuixant, de la mateixa manera que amb el cantautor i els amics del teatre. És aleshores quan en Marcel s’asseu en l’únic banc lliure de la plaça i es pregunta:


Com està valorat l’artista contemporani dins de la societat?

L’art contemporani pot/ha de servir per donar noves visions de diversos aspectes socials o polítics per a canviar-los?

Generada la pregunta es decideix a cercar respostes mentre continua la ruta. Es dirigeix cap al carrer més estret que surt de la gran plaça, s’ha enfosquit el dia però la vida a la ciutat no s’atura, hi continua havent ambient. Així que decideix observar el moviment de la gent i les seves accions i actituds

Sols començar a mirar, ja pot observar la pluralitat cultural que es mou pels carrers de la ciutat. Entre el moviment, en una cantonada diferents persones demanant almoina, sempre n’havia vist, però no en tanta quantitat com aquesta vegada. Persones dormint en caixers automàtics ja tancats per l’hora del dia. Observa la gent, preocupada, caminant ràpid pel carrer, solitaris i pensant, segurament en les seves cabòries; d’altres amb el cap cot mirant detingudament el mòbil, fins al punt de xocar amb les persones que els hi venen de cara. Veu grups de joventut en places bars i terrasses, amb cara de desmotivació vital, i li donen la sensació que estan allà perquè no tenen res millor a fer.

En un portal, sota un balcó amb un cartell que posa “en venda”, una parella jove esta traient caixes i mobles de l’edifici mentre un mosso les va carregant a una camioneta destartalada. Al fons del carrer en un edifici acordonat per la policia, un col·lectiu de gent de la plataforma per la hipoteca crida amb força, mirant al balcó on hi ha una persona gran, reclamant que no la desnonin i la senyora plora de desesperació i emoció al mateix temps.

La ruta continua una bona estona més, i cansat d’observar una societat que, particularment a ell, el violenta decideix asseure’s en un bar a menjar alguna cosa. Mentre espera l’entrapa mira la televisió sense poder-la sentir pel xivarri del bar. És l’hora de les noticies i en un primer moment apareixen titulars de la classe política del País. Les imatges que pot captar no reflexen el que ha pogut veure en una estona pels carrers. Observa com alguns polítics caminen amb un gran somriure pel Parlament, envoltats de mitjans que cerquen la millor imatge d’aquests. En una altre imatge es veu l’hemicicle on tots els governants, amb cara d’avorrits ni escolten a un d’ells que està exposant quelcom que no pot sentir al faristol. Després dels titulars referents a la política, altre cop pot observar imatges desagradables o violentes, aquesta vegada però, d’arreu del món. Finalment apareixen imatges esportives per suavitzar la realitat.

Li arriba l’entrepà a la taula i aparta la mirada de la televisió. Li dona les gràcies al cambrer i, mentre fa la primera mossegada, pensa en tot el que ha pogut observar durant el vespre i li ve al cap la següent pregunta:

L’art contemporani pot/ha de servir per donar noves visions de diversos aspectes socials o polítics per a canviar-los?